Ple Sant Boi 23/11/2017

El Ple de Sant Boi d'aquest novembre semblava venir poc carregat de mocions, però com sempre que darrerament es parla de la situació nacional, els debats i els retrets s'eternitzen per totes les parts. Aquest cop, a més, mentre es parlava de presos polítics, la portaveu de Ciutadans Olga Puertas assegurava que a Espanya no s'empresona ningú per les seves idees, i davant la cara d'incredulitat del nostre portaveu Miquel Salip li va deixar anar un "tu Miquel, como sigas así, puede ser que sí...". Un comentari que no hauríem de banalitzar i que no deixem de denunciar.

Puigdemont ja no presideix la sala de plens, només el rei espanyol.
Els grups del que podríem anomenar el blog sobiranista van portar dues mocions conjuntes a aquest Ple. La primera, presentada pel PDECAT, pretenia condemnar les mesures judicials i l'empresonament per motius polítics, i portava associat un vot particular del PSC. Després d'un intens debat i un nou espectacle que fregava el feixisme per part del portaveu popular, només PDECAT, GdSB i ERC van donar suport a la moció, i en canvi el vot particular va ser aprovat amb els vots del govern municipal, que té majoria. Sant Boi només condemna de manera tèbia la deficient democràcia de l'Estat.

La segona moció, presentada per GdSB, volia mostrar rebuig a l'aplicació de l'article 155 a Catalunya, i en aquest cas ICV es va sumar a la condemna, però els vots en contra de PP, Cs i PSC, que junts tenen majoria al consistori santboià, van tombar la iniciativa. En els dos casos, Esquerra va fer una aferrissada defensa, tant per posar Sant Boi entre els municipis que demanen l'alliberament dels presos polítics, com per condemnar del 155, però seguirem tenint motius per avergonyir-nos de la nostra ciutat, ja que els partits espanyolistes l'acaten, com ja van demostrar quan van retirar la fotografia del president legítim de la sala.

La resta del Ple va ser molt més plàcid. Es va aprovar sense problema un conveni marc per la protecció del territori agroforestal, i donar suport a la renda garantia de ciutadania, tot i que com va destacar el grup de GdSB, que es va abstenir, la proposta té tocs racistes i és classista i patriarcal. Finalment, es va aprovar per unanimitat l'adhesió de l'Ajuntament de Sant Boi al manifest del dia internacional contra la violència masclista.

Per rebaixar una mica la tensió inicial, i com a curiositat, el Ple va acabar parlant de porcs senglars, que sembla que de vegades fan incursions a la trama urbana de la ciutat. La pregunta, és clar, del grup de Ciutadans, que a banda d'amenaçar-nos, també solen fer les preguntes més pintoresques.

Llegeix l'article complet >>

Lluitarem fins el final

M'agradaria que el dia 25 de novembre no tingués dia, si més no per recordar que hi ha dones que pateixen a causa de la violència que alguns homes fan sobre elles.

Aquests dies estic molt trista i enfadada pel judici per la violació d'una dona als "San Fermíns" de 2016, per uns energumens, cinc homes en una porteria, fent fotos, vídeos i enviant frases esgarrifoses a d'altres com ells, fanfarronejant del que estaven fent, humiliant, dominant, sense que ella pogués ni defensar-se. A sobre, la justícia i algunes persones la criminalitzen a ella i no als seus botxins. En un principi no admetien les proves del mòbil, però sí les d'un detectiu que va perseguir a la noia després de l'agressió, i que feia comentaris com: "si fa vida normal, es fa fotos i les penja al facebook". Què hagués sigut millor, que es suïcides? Menys problemes, no? Gràcies a les xarxes socials, a l'opinió publica i a organitzacions feministes, aquesta prova ha estat retirada. Si ja es fa difícil denunciar qualsevol agressió, alguns comentaris no hi ajuden.

Ja n'hi ha prou de veure la dona com un objecte del qual puc fer-ne el que vulgui perquè es inferior, la puc humiliar, dominar i fer el que em vingui de gust. Hem de canviar la societat, i el pensament de moltes persones. Quan les dones vam aixecar-nos i no vam voler ser sotmeses, va començar la lluita.

Seguint amb aquesta lluita de la dona, vull recordar a una gran poetessa, na Maria Mercè Marçal. Redescobrint la seva obra, vaig recordar la seva lluita feminista, especialment en el seu poemari "Cau de Llunes", on eleva la condició femenina a la categoria de subjecte i no d'objecte al servei de l'home, defineix la dona com a criatura poderosa i sensible, i vol transmetre en aquests versos l'esperit de lluita i força per canviar les injustícies. Ens n'adonem amb aquests versos, i en el moment que els va escriure, que per temps i anys que passin la lluita de la dona per superar estigmes es més vigent que mai. Ja en les primeres jornades catalanes de la dona, l'any 1976, els temes tractats i les conclusions -no en totes, alguna cosa hem guanyat-, són els mateixos que debatem avui.

He triat el poema "Divisa" perquè m'agrada especialment, i en el cas de "nació oprimida" continua ser vigent avui en dia per l'opressió que estem patint per part de l'Estat espanyol. Com a dona i com a filla d'un poble oprimit: Seguirem lluitant!!!!


DIVISA (Maria Mercè Marçal)

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

MARIA ROSA BASTIDA VIÑAS
Secretària de la Dona d'Esquerra Sant Boi

Llegeix l'article complet >>

Quo Vadis, Iniciativa? On vas, Iniciativa?

Si ets neutral en situacions d'injustícia, has escollit el costat de l'opressor. Si un elefant ha trepitjat la cua d'un ratolí i dius que ets neutral, el ratolí no apreciarà la teva neutralitat - Desmond Tutu

Catalunya viu moments d’alta intensitat política. La convocatòria del referèndum, la seva celebració “contra viento y marea” gràcies a la determinació del Govern i a la força de la gent, la brutal repressió de l’Estat contra ciutadania indefensa, les ofertes de diàleg per part del Govern de la Generalitat i les negatives permanents del govern espanyol. I fins arribar a aquests moments, en que la resposta a aquestes intencions de diàleg són l’empresonament de dirigents de la societat civil i l’aplicació de l’article 155 per suspendre competències de la Generalitat.

Hi ha qui tendeix a dir que això és cosa del Partit Popular i la seva actitud intolerant i antidemocràtica, però cal deixar clar que no ho estan fent sols. Més enllà del suport evident i esperat de la seva marca blanca Ciutadans, el PSOE -i el PSC- està avalant totes les mesures repressives. En aquests moments, estan acordant intervenir els mitjans de comunicació públics i els Mossos d’Esquadra, però també el Govern i el Parlament forçant la convocatòria d’unes eleccions autonòmiques. Unes eleccions que en cas que arribessin a convocar, és més que probable que estiguessin adulterades per la il·legalització de les forces polítiques independentistes. No cal anar gaire lluny, ni en l’espai ni en el temps, per recordar que Patxi López ja va ser lehendakari a partir d’unes eleccions fraudulentes, on l’esquerra abertzale no es va poder presentar.

PSC i ICV de Sant Boi, en el moment de signar el pacte de mandat.
Foto: Web del Ajuntament de Sant Boi
En aquest context, a Sant Boi, el nostre govern local resta en silenci. El PSC perquè és el seu propi partit qui avala aquestes mesures (i fins i tot qui n’ha proposat algunes). Però el més preocupant en aquests moments és el silenci d’ICV-EUiA-MES, els seus socis. Un partit que porta mesos entre el silenci (com amb la no cessió dels col·legis electorals per l’1-O) i la navegació a la deriva, en un clar intent de passar de puntetes sobre tot plegat, precisament per evitar que afecti al govern de la ciutat i a les seves aspiracions polítiques. Però ja ens hi tenen acostumats. Només cal recordar l’exemple d’Eurovegas, una lacra que amenaçava el Parc Agrari del Baix Llobregat, pulmó i motor econòmic, i davant la qual van callar per no enfrontar-se amb el PSC, que n’era avalador. Posteriorment, a les eleccions municipals de 2015, van tenir la indecència de presentar-se com a grans defensors de la causa; però tenim memòria.

Arribats a aquest punt, el mapa polític del País es diferenciarà entre aquells partits que detenen presos polítics i apliquen l’article 155 per suspendre l’autonomia de Catalunya i aquells que defensem les institucions i la democràcia. No hi caben mitges tintes. És l’hora de posicionar-se clarament; la indefinició els ha servit fins ara per mantenir el seu electorat, però aquesta estratègia s’ha acabat. A Sant Boi, algunes forces polítiques hem demanat fer un ple extraordinari per rebutjar el 155, però la majoria del PSC s’hi ha oposat frontalment. Aquest és l’escenari.

Per tot això demanem a la gent d’ICV-EUiA-MES que trenqui el govern de Sant Boi amb el PSC-PSOE, com ja els vam recomanar al Ple d’octubre. Perquè no es pot governar amb aquells qui estan d’acord amb trinxar la democràcia, amb aquells qui avalen totes les mesures autoritàries, més pròpies d’una dictadura, que s’estan prenent en aquests moments des de l’Estat contra les nostres institucions i, per extensió, contra el poble de Catalunya, malgrat els gestos del Govern de la Generalitat. També demanaríem la dimissió de l’alcaldessa Lluïsa Moret, però des del silenci ens demostra que està perfectament alineada amb l’Estat, i no esperem d’ella un gest tan honest.


ROSA BERRIO i MIQUEL SALIP
Regidora i portaveu del Grup Municipal
Esquerra Republicana de Sant Boi

Llegeix l'article complet >>