Ara és l'hora d'un #NouSantBoi. El fem plegats?

Ens trobem davant un clima polític convuls a tots nivells. Un clima de final de règim, similar al viscut durant la transició. La crisi econòmica global (que està escanyant les classes populars) i la corrupció arrelada als diferents estaments estan portant el sistema a una situació límit. 

A la vegada, aquests mateixos factors han obert els ulls a molta gent que ha decidit comprometre's col·lectivament per a transformar la societat. Gent cridada per la indignació, però també per l'esperança i la il·lusió. Gent que ha vist que les inèrcies del sistema es poden qüestionar i, fins i tot, revertir si es canalitza la ràbia de manera organitzada i en positiu. 

A Catalunya, aquest clima de final de règim en clau de sistema econòmic i polític global té una traducció i un horitzó ben clars. La mobilització social dels darrers anys ha trencat les inèrcies de l'autonomisme, i ha situat la construcció de la República Catalana en l'imaginari col·lectiu com a veritable eina de transformació social i de regeneració política, com una autèntica oportunitat de canviar-ho tot. I el 27 de setembre tindrem l'oportunitat de decidir, col·lectivament, si volem construir aquesta República Catalana i volem obrir aquesta porta a fer canvis en profunditat.

En aquest context, la necessitat de regeneració democràtica també es fa evident a la nostra ciutat. Després de més de 35 anys de govern de la mateixa força política, les eleccions del proper 24 de maig són una gran oportunitat per a començar aquest canvi de règim, també a nivell local. Tenim al davant la possibilitat d'articular noves majories a la ciutat que trenquin amb les inèrcies establertes. Les inèrcies dels qui creuen que la institució és seva, que han allunyat la presa de decisions del carrer i l'han tancat als despatxos. 

Perquè les ciutats no es construeixen des dels despatxos, en base a un programa tancat que se sotmet a votació cada quatre anys. Les ciutats són dinàmiques i, en conseqüència, les polítiques que les gestionin han de ser permeables als canvis socials. Nosaltres creiem que la crisi, i les dificultats que comporta, han de ser una oportunitat per repensar l'administració. Per racionalitzar-la, fer-la més humana, transparent i propera. I per repensar la ciutat en el seu conjunt. Per fer-ho amb visió estratègica, sense oblidar les necessitats del curt termini, treballant per la cohesió social i la reactivació econòmica. Per potenciar la nostra identitat, aquelles coses que ens defineixen, i convertir-les en elements d'autoestima pròpia, d'oportunitats de millora i de projecció exterior. 

La gent d’Esquerra a Sant Boi som una gent il·lusionada en poder ser palanca d'aquest canvi que, estem convençuts, necessita la ciutat. El nostre compromís polític no és abstracte, ideològic o només preocupat per un país genèric, sinó que comença aquí, arrelat localment, perquè la nostra vida quotidiana i les nostres relacions veïnals són el motiu per fer política, són la font de tot. 

Sota aquestes premisses us animem a ajudar-nos. No a nosaltres com a gent d'Esquerra. Sinó a tots plegats com a santboians i santboianes. Apoderant-nos mútuament. Barrejant-nos. Sumant esforços. I construint una alternativa que parteixi d'aquests valors. La proximitat, el compromís individual i col·lectiu, i l'estima per la ciutat i la seva gent. Una alternativa real, que vulgui construir la ciutat projectant-la cap al futur. 

I també una alternativa que posi la ciutat al costat del procés que viu el País. A Sant Boi, més de 18000 persones vàrem votar el 9 de novembre (més de 12000 de les quals a favor de la independència). I ho vam fer davant un ajuntament, amb el partit majoritari al capdavant, que sistemàticament s’ha oposat a que puguem decidir. També per això, cal articular aquesta alternativa, per fer que el nou Sant Boi que ha de néixer d’aquestes eleccions estigui empenyent el nou País que construirem també plegats, en comptes de donar-li l'esquena. 

Alguns ens diran que estem bojos, i que hi ha inèrcies que no es poden trencar. Però com bé digué Albert Einstein: "bogeria és fer la mateixa cosa una vegada i una altra esperant obtenir resultats diferents". 

Els moments de canvi com els actuals, requereixen que tothom es mulli, que tothom prengui partit d'una manera o altra, amb la intensitat que cadascú pugui o vulgui. Cal ser conscients que fer que les coses vagin en una determinada direcció és a les nostres mans, i que no podem deixar passar oportunitats com aquesta. Ara és l'hora d'un nou Sant Boi. El fem plegats? 

 MIQUEL SALIP i SERRET 
 Candidat a l'alcaldia