Ciutat amb caràcter

El passat 19 de febrer va tenir lloc el primer dels diàlegs per un #NouSantBoi, l'anomenat 'Ciutat amb caràcter', per parlar de model de ciutat, identitat, entorn natural i patrimoni cultural i històric. Més d'una vintena de conciutadans es van aplegar a Can Massallera per fer les seves aportacions.

El nostre candidat Miquel Salip va obrir la sessió per explicar què són els diàlegs i va convidar a tothom a participar i a assistir a les properes trobades. A continuació, va cedir la paraula al conductor de l'acte, enJaume Sans, per introduir els grans temes de debat. Algunes idees interessants que va vessar en la seva exposició són que potenciar la identitat de la ciutat aporta qualitat de vida, i que totes les petites accions tenen grans conseqüències. En els quatre darrers anys la ciutat ha patit un parèntesi mediambiental en el que només s'ha tingut en compte el nucli urbà i s'ha deixat de banda l'entorn natural, essencial per entendre la idiosincràsia de Sant Boi. Fins i tot el centre històric es veu amenaçat per l'afany d'expansió urbanística i el parc agrari perd cultius que ens són propis perquè no es fa formació ni es té cura del territori. 

En Jaume Sans també va destacar la lluita ciutadana que va aconseguir aturar la construcció d'Eurovegas, els terrenys de la qual haurien damnificat especialment sòl santboià. Com a conseqüència d'aquella desfeta, els alcaldes socialistes amb interessos al delta del Llobregat van exigir una compensació i d'aquí neix el Pla Director Urbanístic que ens toca patir actualment i que amenaça novament la façana de la ciutat. El projecte d'urbanitzar tota la zona de l'Oasis-Parellada xoca frontalment amb el model que proposa Esquerra de construir-hi equipaments i espais verds. En Jaume va comentar finalment que una societat civil organitzada és necessària, però que això no interessa al govern actual.

A l'obertura del debat, diverses persones es van mostrar d'acord amb aquesta afirmació final d'en Sans. En aquest sentit, Miquel Salip va apuntar que si som prou gent, prou units i treballant en la mateixa direcció, podem aconseguir grans coses. Les primeres aportacions van ser airades contra algunes actuacions de l'Ajuntament que sembla anar en contra dels ciutadans i ciutadanes i a favor d'interessos poc clars. Les polítiques que es fan semblen més encarades a la reelecció al cap de quatre anys que a planificar la ciutat a llarg termini.

Algunes de les aportacions més destacades van tractar temes d'interès que resumim a continuació:

  • La pluralitat de la gent de Sant Boi exigeix un esforç en cohesió i en potenciar l'autoestima local. La ciutat té grans potencialitats que no es tenen en compte i que ben gestionades serien motiu d'unitat i d'orgull, una bona manera de fer ciutat. La divulgació del patrimoni local és nul·la i no s'explota convenientment, ni de cara als santboians i santboianes, ni de cara a l'exterior.

  • El Parc Agrari és un patrimoni molt valuós que s'està deixant perdre perquè no hi ha interès en que tingui continuïtat. Els pagesos venen les terres perquè saben que els seus fills no continuaran la feina, no hi ha formació i s'aposta més aviat per requalificar els terrenys per guanyar sòl urbanitzable. Qui governa no creu en el model agrari. Alguns dels participants van reclamar la necessitat d'un pla de gestió agro-forestal inexistent amb el govern actual.   

  • Es va parlar breument de la poca eficiència de l'administració que potencia més la competència entre regidories que la coordinació i els programes conjunts, com podria ser l'ensenyament i el patrimoni de la ciutat.

  • Uns breus comentaris també per la finca pública més gran de Sant Boi, la caserna militar, que conjuntament amb la central elèctrica serveix només per aïllar alguns barris de la resta de la ciutat, i a més són terrenys que no paguen imposts ni ningú se'n fa responsable.

  • Pel que fa a patrimoni històric, Josep Maria Cervelló apuntava que consisteix en tres coses: trobar-lo, tenir-ne cura i divulgar-lo. L'actual govern no valora la història local, ni en té cura ni tampoc la divulga, ans al contrari. En diverses ocasions ha ocultat patrimoni de valor arquitectònic i històric pel seu afany d'urbanitzar.

  • En Miquel Salip també va destacar una tendència imitadora de les fites aconseguides pels pobles veïns. En contra d'aquest model de no quedar-se enrere, es va mostrar partidari de potenciar el que ens fa diferents i especials, i va posar d'exemple l'Ateneu Santboià, pel qual es va obrir un procés participatiu ciutadà per decidir-ne els nous usos que se li voldran donar.

  • Una de les darreres aportacions versava sobre el descuit que sembla patir el nucli antic de la ciutat, que el comerç local no es potencia com caldria. Si hi ha voluntat, hi ha mecanismes per revitalitzar zones comercials amb ajudes i racionalització dels imposts que es cobren als ciutadans.

Agraïm molt l'assistència i l'activa participació. Recollim totes les idees i comentaris que sens dubte seran molt útils per construir un #NouSantBoi a la mida de totes i tots.