Ciutat cohesionada

El passat dimecres dia 4 de març va tenir lloc, al casal de barri Marianao,  el segon dels diàlegs per un #NouSantBoi, aquest cop centrat en la cohesió, les polítiques per a la igualtat d'oportunitats i el desenvolupament comunitari. 

 A l'inici del diàleg, Miquel Salip, candidat a l'alcaldia, va exposar algunes dades descriptives de la ciutat d'avui, per tal d'encarar el debat a partir d'una fotografia real i actualitzada de la situació de Sant Boi que permetés plantejar propostes polítiques coneixent la realitat actual i preveient les necessitats de la ciutat a mig i llarg termini. 

Entre les dades més destacades es van citar l'envelliment progressiu de la població santboiana, així com l'elevat percentatge de persones, especialment joves menors de 30 anys, que no han superat els estudis secundaris obligatoris. Aquestes dades, sumades a una elevada taxa d'atur i a una mitjana de 300 desnonaments per any, van permetre introduir la primera idea clau del diàleg: “l'assistencialisme és necessari per parar el cop en situacions d'emergència, però el debat rau en les propostes a mig i llarg termini que permetin l'apoderament de les persones per tal que aquestes tinguin garantida la igualtat d'oportunitats.” En aquest sentit, l'inici del debat va versar precisament entorn de la necessitat de reforçar el paper de la formació i l'educació en coherència amb les potencialitats de la ciutat, segons els seus eixos estratègics; per exemple, a través de l'oferta de cicles formatius vinculats a l'àmbit sociosanitari i a l'agricultura, inexistents actualment; o bé potenciant la situació de Sant Boi com a porta sud de Barcelona i envoltada de serveis d'hostaleria que podrien absorbir professionals d'aquest sector. 

Sense deixar l'àmbit de la formació, es va posar sobre la taula la necessitat d'impulsar nous projectes i experiències que permetin, per exemple, el voluntariat de persones jubilades que puguin transmetre el seu coneixement i experiència a joves i així recuperar la figura de l'aprenent, o a aturats de llarga durada. Una altra de les propostes que van sorgir va ser la promoció del projecte de ciutat educadora, entenent que aquesta és una bona manera d'avançar en la coresponsabilitat, en fer més visible la implicació de la ciutat en l'educació dels més joves. 

Des del punt de vista d'aprofitament de les potencialitats de Sant Boi, algunes de les propostes que sorgiren durant el debat van ser les oportunitats de vincular la indústria enginyera amb l'agricultura o la potenciació d'indústries auxiliars al Parc agrari, donant un valor afegit al producte alimentari. Un altre aspecte que es va tractar fou la necessitat de refundar i repensar l'empresa pública CORESSA, tant en la remodelació dels serveis de formació ocupacional que ofereix com, sobretot, en la transparència dels seus processos. Seguint amb la reformulació dels processos de l'administració, el debat va posar de manifest la necessitat de redefinir els criteris d'atorgament de subvencions a les entitats, i la priorització del finançament sobre la base de projectes de caràcter educatiu. Cal posar llum i transparència al procés de gestió de les subvencions i a la implementació dels projectes finançats. 

També es va fer especial menció al paper de les persones amb discapacitat dins d'una ciutat cohesionada, i es va manifestar, en primer lloc, l'especial efecte que la crisi té en aquest col·lectiu en termes d'atur i en la reclamació a l'administració municipal de dur a terme polítiques per a les persones. 

Per cloure el debat, aquestes van ser les conclusions més destacades: 

  • Si bé és evident que en la situació actual -d'una certa emergència en sectors i persones més vulnerables de la ciutat- cal actuar per aturar el cop amb urgència, el context de crisi fa imprescindible tenir una idea clara del mig i el llarg termini, per tal de pensar en les necessitats de la ciutat per demà. 
  • Des de l'escala municipal cal estructurar uns bons fonaments que permetin avançar col·lectivament com a ciutat, ara és el moment que els municipis donin solucions des de l'administració més propera. El seu objectiu ha de ser que les persones puguin ser autònomes i independents, garantint la cohesió no com una idea etèria sinó a través d'actuacions directes. El desenvolupament comunitari i la igualtat d'oportunitats de la ciutat comença de manera imprescindible perquè l'ajuntament tingui una idea clara sobre el model de ciutat cohesionada. 
  • Cal treballar en la potenciació d'espais de debat, de processos deliberatius i de desenvolupament comunitari que permetin i promoguin la participació de totes les persones, en el compromís col·lectiu. La idea de coresponsabilitat és clau en el desenvolupament de la ciutat i en la promoció d'una mirada a llarg termini, més enllà d'un mandat electoral o d'una emergència puntual.