No som princeses de Disney


La nostra és una lluita per la igualtat de drets i oportunitats, independentment del gènere. És, en definitiva, una qüestió de drets humans. Molt sovint pensem que, en realitat, ja hi ha igualtat: les dones podem votar, anem a les escoles i universitats, accedim al mercat laboral, ens casem -o decidim no fer-ho- en llibertat. No obstant, encara ens queda un llarg camí fins a la igualtat real.

Per exemple, què passa quan sortim? Ens venen a recollir i ens porten a casa abans de les dotze com si fóssim la ventafocs. O si no, ens pregunten: has arribat bé? I quan aconseguim una entrevista de feina -sovint poc qualificada per la nostra preparació i sabent que cobrarem menys que el nostre company- i ens pregunten: Estàs soltera?  Vols casar-te?  Vols tenir fills? O quan finalment t'independitzes, normalment massa tard, i els veïns et pregunten: t'has casat? Has vingut a viure amb la teva parella? O és que no estaves bé amb els teus pares? I, no tens por de dormir sola a casa?

Llavors penso: per què hauríem de tenir por? Ho preguntaríeu si fos un noi? Les dones no som figuretes de vidre, no som princeses de Disney ni objectes a protegir. Per canviar aquests rols i ser una societat més igualitària no podem comptar només amb les dones, sinó que necessitem l'ajuda de tots els nois, de tots els homes. Ells també tenen imposats un rols, han de ser segurs, ferms, fins i tot agressius. Si no han de controlar, nosaltres no haurem de ser controlades i tots podrem ser realment nosaltres mateixos. En definitiva, ser més lliures.

Marta Brik Gala